Apeomyoides savagei

Apeomyoides savagei

Mandíbula i dents de Apeomyoides savagei. A, mandíbula inferior holotip (A1: vista labial de la mandíbula, A2: vista labial dels queixals, A3: vista lingual dels queixals). B, primer i segon queixals superiors esquerres (B1: vista labial, B2: vista lingual). C, quart premolar superior de llet esquerre (C1: vista labial, C2: vista lingual).
Taxonomia
Classe	Mammalia
Ordre	Rodentia
Família	Eomyidae
Gènere	Apeomyoides
Espècie	Apeomyoides savagei Smith, Cifelli i Czaplewski, 2006

Apeomyoides savagei és una espècie extinta de rosegador que va viure durant el Miocè als actuals Estats Units. Es tracta de l'única espècie coneguda del gènere Apeomyoides. Només és coneguda a través d'una fragments de mandíbules i dents aïllades trobat a Nevada i datades de principis del Barstovià, al voltant de fa entre 15 i 16 milions d'anys. Juntament amb altres espècies de localitats disperses dels Estats Units, Japó i Europa, el gènere Apeomyoides ha estat classificat dins la subfamília dels apeomins de la família extinta dels eòmids. Els apeomins són un grup estrany encara que àmpliament distribuït que podia haver estat adaptat a un hàbitat relativament sec.

Com era característic dels apeomins, Apeomyoides fou un eòmid de mida gran amb una corona alta als queixals i una gran separació entre els incisius i els queixals. A més, les premolars i els molars s'acosten a un patró bilofodont, amb dues crestes diferents. Altres característiques que distingeixen Apeomyoides d'altres apeomins, inclouen la forma rectangular dels queixals. La quarta premolar inferior (p4) és més grossa que les molars posteriors i té dues arrels, mentre que les molars inferiors en tenen tres.